Barcelona: Una ciutat emblemàtica

Caminàvem tranquil·lament per les Rambles quan vam veure un edifici bastant emblemàtic, el Palau de la Virreina. Aquest edifici es troba a les Rambles i va ser construït per el virrei de Pérú.

La seva història es aquesta:

El virrei de Perú, Manuel Amat i Junyent, a finals del S. XVIII, va tornar a Barcelona amb una fortuna molt gran, la qual va invertir en construir un palau per a ell i la seva dona. El palau va barrejar diversos estils arquitectònics; el barroc i el rococó. La mala notícia ve ara, Manuel Amat, va morir prematurament després del poc temps d'haver estrenat el palau. Aquest palau va ser ocupat llavors per la seva esposa vídua, María Francesca de Fiveller i Bru, per això ara rep aquest nom, El Palau de la Virreina.

Just al costat del Palau, trobem la Boqueria, un mercat molt emblemàtic a Barcelona el qual es caracteritza per el seu colorit gràcies a les grans paradetes de fruita que té i, sobretot, es bastant coneguda gràcies al bar "Pinocho", el qual va servir el primer biberó, un cafè amb llet condensada.

La Boqueria té una esplanada total de 2583 metres quadrats, i compta amb més de 300 paradetes amb gran varietat de productes. És el mercat més gran i més visitat de Catalunya. Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836.

Seguint caminant per Les Rambles, arribem a un gran teatre amb molta història, El Gran Teatre del Liceu. Aquest teatre és molt reconegut arreu del món per la seva qualitat de so, la seva història i el seu volum.

La seva història comença el 4 d'Abril de 1847, en aquella època hi havia molta rivalitat entre els teatres i el Liceu li va tocar la disputa amb el Teatre Principal, fins llavors era el teatre que monopolitzava l'òpera a Barcelona. Però aviat es va veure que el Liceu era molt millor, i atreia a molta més gent, sobretot a públic jove. Llavors va transcorri la desgràcia, el 9 d'Abril de 1861, el Liceu es va incendiar per culpa, se suposa, d'un llum d'oli que en el quart pis del teatre, on estava el taller de sastreria, va caure sense voler al terra. El teatre era tot fusta, i el foc no va tardar en expandir-se amb facilitat. Es va crear una llegenda urbana la cual deia que els veïns es van posar a fer una cua immensa per passar-se cubells d'aigua per apagar el foc.

Però la desgràcia va tornar a succeir, el matí del 31 de Gener de 1994, mentre dos operaris treballaven en la remodelació d'un teló d'acer que, en cas d'incendi, havia de servir per aturar les flames i que no passessin de l'escenari a la platea, les guspires de foc del seu bufador van saltar de ple en el teixit del cortinatge i el foc va ser, altre vegada, incontrolable.

Per fer possible la reconstrucció altre vegada del Liceu, es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que la seva finalitat era la recaptació de diners per la reconstrucció. I un altre cop, el teatre va obrir les seves portes reconstruïdes el 7 d'Octubre de 1999, i es va estrenar amb la gran òpera Turandot, de Puccini, la qual teniu un fragment d'una cançó just a baix de l'entrada, la cançó es Nessun Dorma, una de les millors cançons d'òpera del món, no és la versió de 1999 ni esta cantada al Liceu, ja que dins no es pot grabar, però us deixo amb la versió que va cantar Paul Potts, un venedor de mòbils, que es va presentar a "qui vol ser una estrella?" i va meravellar al jurat, no us ho perdeu!