Introducció

Hola, som el grup 14 i us presentem el nostre treball en forma de blog del crèdit de síntesi de 3r ESO, "Conèixer Barcelona". La primera part del treball ha consistit en fer un viatge de 4 dies passan per els 4 barris més importants i emblemàtics de Barcelona, Les Rambles, l'Eixample, el Barri Gòtic i Montjuic i anar responent a les preguntes d'un petit dossier tot seguint el recorregut indicat.


La segona part d'aquest treball consisteix en explicar dintre d'aquest blog tota la informació que hem obtingut sobre els llocs visitats i anar responent a les preguntes del dossier. Els membres del grup són el Roc Domingo, el Ricard Guirao, el Joan Malet i l'Albert Díaz.

Benvinguts i esperem que us agradi.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Itinerari Rambles

Dilluns 31 de Maig

El primer dia ens tocava anar a visitar les Rambles de Barcelona. Per poder arribar a l'hora indicada vam quedar a les 7:50 a la parada de tramvia del Pont d'Esplugues.
Varem baixar a Palau Reial per agafar la línea 3 del metro fins a la parada Catalunya.
Quan varem sortir ens vam trobar a l'Alejandro que pensava que fèiem tard, però no, perquè nosaltres érem el grup que feia les Rambles aquell dia i teníem el punt de trobada a les 8:45. Desprès del control vam començar l'itinerari.


Per començar ens vam fer la foto del grup a la font de canaletes i vam copiar l'inscripció d'aquesta. Tot seguit vam anar al quiosc a preguntar si coneixia la historia de les rambles, però no es va poder contestar. Per sort, una mica mes avall hi havia un punt d'informació, però com tampoc ens van proporcionar el que buscàvem, vam decidir quedarnos amb les anotacions del dossier:

La paraula "rambla" és un terme d'origen àrab (rámla) que expressa la idea bàsica d'areny o sorral. Segons la definició del diccionari, la paraula rambla té dos significats molt interrelacionats. Per una banda fa referència al 'llit de riu o de torrent cobert de sorra o de pedres procedents de les avingudes'; d'altra banda, al·ludeix també a un "camí o carrer destinat a passeig, generalment obert damunt un antic llit de riu o de torrent."

Hi era perquè abans on era la rambla hi passava un riu.




La rambla estava dividida en 6 parts:

  1. Rambla de Canaletes: és diu així en honor a la font de Canaletes. Té una inscripció que diu: “Si beveu aigua de la font de canaletes, sempre més sereu uns enamorats de Barcelona i per lluny que us n'aneu, tornareu sempre”. Aquí és on el Barça celebra els seus triomfs.
  2. Rambla dels Estudis: té aquest nom perquè la Universitat de Barcelona. I prop d'aquest tram de la rambla podrem trobar CCCB i MACBA.
  3. Rambla de les Flors: té aquest nom gracies als quioscos i les tendes que venen flors, revistes, animal, joguets, etc.
  4. Rambla de Sant Josep: en aquest tram de la rambla trobem un mosaic de Miró anomenat el pla de l'ós.

  1. Rambla dels Caputxins: aquí es troba el teatre del Liceu.
  2. Rambla de Santa Mònica: rep aquest nom gràcies a l'església. També trobem l'universitat de Pompeu Fabra, el Museu Marítim i Colón.



  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

MACBA, CCCB & Església de Betlem

Desprès d'informar-nos sobre els diferents trams de la rambla, ens vam desviar d'aquesta per anar cap al MACBA.
El Museu d'Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, va ser construït l'any 1959, gracies al crític d'art Alexandre Cirici Pellicer, que defensava la necessitat de crear un nou museu d'art contemporani a Barcelona. Alexandre Cirici i Cesàreo Rodríguez, juntament amb un bon grup de persones, van anar col·leccionant objectes que servirien com a primera base del museu.
Les obres que s'exposen normalment en aquest museu són pintures i exposicions d'art contemporani, com "Amb la probabilitat de ser vist. Dorothee i Konrad Fischer. Arxius d'una actitud." i "Col·leccio MACBA (XXII)."


El Centre de Cultura Contemporani de Barcelona, el CCCB, va ser construït l'any 1994 com a una institució per a l'estudi de les ciutats i les coses derivades d'aquestes. Es va construir com a consorci per l'Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, però va ser reformat pels arquitectes Helio Piñon i Alberto Viaplana. El museu acull exposicions fixes dedicades a diversos estils artístics, dedicats a la fotografia, les escultures, la pintura...
Les exposicions que es fan temporalment ara son "Barcelona-València-Palma", "WAR DON DON" i "XCÈNTRIC" entre altres.



Desprès d'informar-nos sobre les activitats dels dos museus, varem seguir el recorregut fins a l'església de Betlem. Aquesta església va ser dels jesuïtes fins a la seva expulsió d'Espanya l'any 1767 i esta construïda sobre una altra anterior del 1553 incendiada el 1671.
Es va construir entre 1680 i el 1729 i pertany a l'estil arquitectònic barroc, tot i que la seva decoració es va allargar fins el 1855, però l'any 1936 va ser incendiada destruint pràcticament tot el seu interior.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

El Palau de la virreina i el Liceu

Caminàvem tranquil·lament per les Rambles quan vam veure un edifici bastant emblemàtic, el Palau de la Virreina. Aquest edifici es troba a les Rambles i va ser construït per el virrei de Pérú.
La seva història es aquesta:
El virrei de Perú, Manuel Amat i Junyent, a finals del S. XVIII, va tornar a Barcelona amb una fortuna molt gran, la qual va invertir en construir un palau per a ell i la seva dona. El palau va barrejar diversos estils arquitectònics; el barroc i el rococó. La mala notícia ve ara, Manuel Amat, va morir prematurament després del poc temps d'haver estrenat el palau. Aquest palau va ser ocupat llavors per la seva esposa vídua, María Francesca de Fiveller i Bru, per això ara rep aquest nom, El Palau de la Virreina.


Avui en dia aquest palau es un museu i en el seu pati interior, guarda en una cambra els gegants de Barcelona. La cambra té una paret de vidre perquè la gent pugui veure'ls.




Just al costat del Palau, trobem la Boqueria, un mercat molt emblemàtic a Barcelona el qual es caracteritza per el seu colorit gràcies a les grans paradetes de fruita que té i, sobretot, es bastant coneguda gràcies al bar "Pinocho", el qual va servir el primer biberó, un cafè amb llet condensada.




La Boqueria té una esplanada total de 2583 metres quadrats, i compta amb més de 300 paradetes amb gran varietat de productes. És el mercat més gran i més visitat de Catalunya. Aquest mercat fou inaugurat l'any 1836.

Seguint caminant per Les Rambles, arribem a un gran teatre amb molta història, El Gran Teatre del Liceu. Aquest teatre és molt reconegut arreu del món per la seva qualitat de so, la seva història i el seu volum.
La seva història comença el 4 d'Abril de 1847, en aquella època hi havia molta rivalitat entre els teatres i el Liceu li va tocar la disputa amb el Teatre Principal, fins llavors era el teatre que monopolitzava l'òpera a Barcelona. Però aviat es va veure que el Liceu era molt millor, i atreia a molta més gent, sobretot a públic jove. Llavors va transcorri la desgràcia, el 9 d'Abril de 1861, el Liceu es va incendiar per culpa, se suposa, d'un llum d'oli que en el quart pis del teatre, on estava el taller de sastreria, va caure sense voler al terra. El teatre era tot fusta, i el foc no va tardar en expandir-se amb facilitat. Es va crear una llegenda urbana la cual deia que els veïns es van posar a fer una cua immensa per passar-se cubells d'aigua per apagar el foc.


El teatre obria les seves portes altre vegada després d'una remodelació costosa el 20 d'Abril de 1862. El teatre tornava a estar en la seva esplendor total.

Però la desgràcia va tornar a succeir, el matí del 31 de Gener de 1994, mentre dos operaris treballaven en la remodelació d'un teló d'acer que, en cas d'incendi, havia de servir per aturar les flames i que no passessin de l'escenari a la platea, les guspires de foc del seu bufador van saltar de ple en el teixit del cortinatge i el foc va ser, altre vegada, incontrolable.
Per fer possible la reconstrucció altre vegada del Liceu, es va crear la Fundació del Gran Teatre del Liceu, que la seva finalitat era la recaptació de diners per la reconstrucció. I un altre cop, el teatre va obrir les seves portes reconstruïdes el 7 d'Octubre de 1999, i es va estrenar amb la gran òpera Turandot, de Puccini, la qual teniu un fragment d'una cançó just a baix de l'entrada, la cançó es Nessun Dorma, una de les millors cançons d'òpera del món, no és la versió de 1999 ni esta cantada al Liceu, ja que dins no es pot grabar, però us deixo amb la versió que va cantar Paul Potts, un venedor de mòbils, que es va presentar a "qui vol ser una estrella?" i va meravellar al jurat, no us ho perdeu!







  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Cristòfor Colom





Després de baixar totes les rambles, arribarem al punt més important i emblemàtic del port de Barcelona, la estàtua de Cristòfor Colom.

Aquesta estàtua es caracteritza sobretot per la seva gran altura, 60 metres en total.
L'estàtua fa 7 metres i va ser dissenyada per l'escultor Rafael Atché, tot i que l'autor de tota l'escultura en general es Gaietà Buïgas.
El monument i els seus constructors van obtenir la medalla d'or de l'Exposició Universal de Barcelona, de 1888. Es va convertir de seguida en una de les icones de la ciutat.




L'estàtua és un monument a Colom, un conquistador de terres que va descobrir Amèrica. L'estàtua de Colom està situada a dalt de tot del monument i el seu dit ìndex, en teoria, tindria que estar apuntant cap a Amèrica, però s'ha descobert que això no és cert, que en realitat Amèrica està just darrere d'ell. A partir d'aquest tema s'han creat 3 polèmiques que les quals totes tenen la seva certesa:
1. L'estàtua no senyala Amèrica perquè l'autor (Gaietà Buïgas) va pensar que si posava l'estàtua senyalant cap a les Rambles el públic no hauria entès res i es quedaria confús.
2. L'estàtua no senyala Amèrica però si que senyala el camí per mar que va seguir Colom per descobrir-la, partint des de el Port de Palos.
3. L'estàtua assenyala la ruta de mar cap a Gènova, el poble natal de Colom. Després de veure les tres polèmiques toca escollir alguna, però mai podrem saber si es la correcta.
També fa falta dir, que la base de Colom, és també molt bonica, ja que consta de variades figures, que inclouen lleons i personatges que decoren molt bé la plaça on està situada.
Avui en dia hi ha un ascensor per dintre del monument que puja fins a dalt de tot, just abaixa sota de l'estatua, oferint unes vistes meravelloses.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Palau de Mar


Quant ja arribàvem al final de les Rambles fins a Drassanes ens vàrem parar a les paradetes a mirar com feien retrats i ens vam prendre aquell tros amb calma fins arribar al port.

Abans d'arribar al port hi havia les drassanes i varem entrar al museu marítim per preguntar què eren les drassanes, eren on els treballadors construïen o arreglaven els vaixells. Vam anar caminant fins al port on ens vam menjar unes creps per esmorzar.


Mirant l'antic port i fent fotografies de grup i sense grup ens dirigíem a Palau de Mar a mirar quantes seus hi havia, hi havia el museu d'historia de Catalunya, el departament d'acció social i ciutadania i el departament de governació. També hi ha molts restaurants en els quals ens vam quedar amb les ganes de menjar perquè no havíem portat l'autorització conforme ens quedàvem a dinar signada.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Itinerari Eixample

El segon dia ens tocava anar cap a l'eixample, un altre dels barris més emblemàtics de Barcelona sobretot per els seus edificis i La Pedrera de Gaudí. Per estar a les 8:30h al punt de trobada vàrem quedar a les 7:30 a la parada de tram Pont d'Esplugues fent transbord a Palau Reial agafant la L3 del metro.

Quan vam arribar a Passeig de Gràcia, allà ens vam trobar amb la Dolors que ens va fer el control de el que ens havíem preparat el dia abans a casa, i ja teníem unes preguntes contestades que portàvem de casa.
I per fi ens trobarem amb la Margarida, la nostra tutora de crèdit que ens va fer un altre control, i ens va aconsellar del camí que havíem de prendre.



El pla de l'Eixample concebut per Cerdà el 1859 va ser: El pla d'ampliació concebut per Cerdà consistia en donar una especial èmfasi en l'espai i la llum, per això va fer els carrers tant amples, pels 20 m, va limitar a tres pisos d'altura en els edificis i va donar molta separació entre cada illa d'edificis.
Aquestes illes tenien la planta quadrada amb uns 113 m de costat, i nomes tenia que estar construïda en dos dels seus laterals, així la resta quedaven com una zona en la que podessin disfrutar els veïns. Idelfons tenia una bona visió del futur, per això, a cada cantonada hi construïa curiosos xamfrans pensant en la proliferació de vehicles mecànics que circularien per la ciutat, demanar-los millorar visibilitat en els encreuaments.
El pla de Cerdà va trigar anys en ampliar-se i mai va aconseguir fidel en l'original, però això va donar a Barcelona un aspecte totalment nou i amb un monòton disseny modern i quadrat.

En la façana d'aquests edificis hi havia algunes rajoles de la fabrica de rajoles d'Esplugues, La Rajoleta. Les va utilitzar per exemple l'arquitecte Antoni Gaudí i altres grans arquitectes com Domènech i Montaner, Rubió i Bellver o Puig i Cadafalch.


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Illa de la Discórdia

Tot caminant per l'Eixample varem entrar a la illa, també anomenada "Illa de la Discòrdia", on es troben tres edificis modernistes: la Casa Lleó i Morera, de Lluís Domènech i Montaner; la Casa Ametller, obra de Josep Puig i Cadafalch i la Casa Batlló, obra d'Antoni Gaudí.



Rep aquest nom de "Illa de la Discòrdia" en honor a la història de la Poma de la Discòrdia, en la que competien les tres deesses, Atena, Afrodita i Hera per saber qui era la més bella. En aquest cas, és pels tres millors arquitectes de la Barcelona Modernista, Puig i Cadafalch, Domènech i Antoni Gaudí.

Els anys que van ser construïts aquests:
  1. Casa Lleó i Morena: entre els anys 1902 i 1906, en la millor època de l'arquitecte català Lluis Domènech i Montaner.
  2. Casa Ametller: entre 1890 i 1900.
  3. Casa Batlló: entre els anys 1904 1908.
Mentre passejàvem vam observar que les façanes d'una banda i l'altre hi havia una diferència que en una banda les façanes eren del modernisme i les altres eren les actuals.
I a la Casa Batlló hi havia representat a la façana un drac.

Sortint ja de la "Illa de la Discòrdia" vam anar cap al carrer Pau Claris i allà vam buscar el passatge Permanyer. És Un passeig molt bonic on les cases són de tipus angles.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Torre de les Aigües, Esglèsia Gòtica de la Concepció & Casa De Les Punxes

Desprès de sortir del passatge Permanyer, ens vam dirigir, seguint el recorregut, cap a una illa de cases. Dintre d'aquesta illa, s'hi alçava una gran torre envoltada d'aigua.

Aquesta torre se'n diu "Torre de les Aigües", que era un antic dipòsit d'aigua en el qual la seva planta havia estat transformada en una petita espècie de platja artificial per als nens petits.



Vam seguir observant la torre mentre responíem a les altres preguntes i algun que altre membre del grup feia el tonto a la torre. Nosaltres creiem que a les cases de l'interior de les illes s'hi vivia una mica millor, simplement pel fet de que era més tranquil, ja que estaven mes aïllats del soroll dels carrers.

Quan ja teníem totes les respostes vam sortir de l'illa per continuar amb l'itinerari. Aquí hi ha un parell de fotos de les façanes de les cases a les cantonades:















Com ens deia el dossier, vam entrar al claustre de l'església gòtica de la Concepció pel carrer Roger de Llúria. Aquesta església es trobava a la Via Laietana, dintre encara de les muralles que impedien l'ampliació de Barcelona, i va ser traslladada des del carrer Jonqueres fins al seu lloc actual per Joan Granell entre el 1871 i 1888 a causa de la Revolució Industrial, perquè al estar al mig de la Via Laietana, impedia la circulació de camions i màquines.




Al sortir ens vam dirigir cap al carrer Bruc a traves del carrer València, cap a l'edifici curiós que ens deia el dossier. Aquest edifici va resultar ser un Conservatori de Musica, com diu la placa: Conservatori Superior Municipal de Música 1916 Arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (1876-1945).

Aquesta parada nomes ens va dur un moment, així que varem continuar cap a La Casa De Les Punxes. Aquesta edificació va ser construïda per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch, l'any 1905, i el seu nom popular es refereix a les sis torres que te l'edifici coronades per punxes amb forma cònica.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

La pedrera

La Pedrera es una casa feta per el geni Gaudí que es una icona de Barcelona, també es podria dir que Gaudí es un geni de la capital catalana, els seus monuments estan per totes parts i el seu estil es inconfundible.





Aquest senyor anomenat Antoni Gaudí i Cornet va néixer el 25 de Juny del 1852 a Reus. Es va traslladar a Barcelona per fer els seus estudis d'arquitectura i les seves primeres obres es van caracteritzar per els estils com el neogòtic, mudèjar i barroc, fins a arribar a l'explosió del modernisme, llavors va ser quan va mostrar la seva qualitat i va implantar un estil propi. Per fer el seu estil propi, es va fixar amb la natura per inspirar-se en algunes de les seves obres. El seu estil es caracteritzava per les formes i la geometria. També va inventar la tècnica del trencadís que utilitza per fer el seu drac de colors al Parc Güell. El 10 de Juny de 1926, i per desgràcia, el pobre Gaudí mor al ser atropellat per un tramvia.
La pedrera és un dels seus monuments més bonics que ha fet, en realitat és diu Casa Milà, però li ha quedat el sobrenom, que per cert es com millor se la coneix, perquè quasi només està feta de pedra.





Aquesta casa la va dissenyar Antoni Gaudí per encàrrec del comerciant Pere Milà Camps. Va ser construïda entre el 1906 i el 1910. Quan va ser inaugurada va fer molta polèmica, ja que les formes de les parets etc... eren molt agosarades. L'any 1984 va ser declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Sagrada familia

Ara ens dirigim a la Sagrada Família per finalitzar el nostre recorregut. El camí des de la Pedrera fins la Sagrada Família ens va ser cansat, però un cop allà varem descansar i fer la nostre primera entrevista a un turista.



La Sagrada Família es l’obra més famosa de Gaudí, a la que va dedicar tota la seva vida fins a l’extrem de que va viure dintre del recinte per seguir-ne mes de prop la construcció. A senyalar, que es l’únic gran temple actualment en construcció a tot el mon. La Sagrada Família va ser construïda des de 1876 fins la mort de Gaudí, ara l'ha seguit construint l'arquitecte Puig Boada. Les seves façanes son la del naixement i la de la glòria.


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Itinerario del Barrio Gótico

Empezamos el recorrido hacia Plaza Catalunya, nos fijamos en que la estatua que había en el techo del banco de Plaza Catalunya había desaparecido, nos dijeron que lo habían robado. Después nos dirigimos hacia el Barrio Gótico, que tiene este nombre por el estilo de sus fachadas. Yendo hacia el Barrio Gótico nos encontramos la estatua de Francesc Macià un conocido presidente de Catalunya. Llegamos a la plaza de Ramón Amadeu, un conocido escultor y pesebrista. Después llegamos a la iglesia que hay al lado de la plaza denominada Santa Anna. Su estilo es gótico, lo hemos descubierto gracias a los arcos. Su patio interior es de estilo gótico, como dentro de la iglesia lo descubrimos por el estilo de los arcos, tiene dos pisos y un patio lleno de flores en medio.
Lo que nos sorprendió de esta iglesia fue que no tenia fuente para celebrar la fiesta del "ou com balla", que es una tradición que se hace en el día del Corpus Christi, que se trata de poner un huevo vacio en la punta de un chorro de agua que sale erecto, i que gracias a eso hace que el huevo se mueva de un lado para otro sin caerse, en esta tradición, se decora también la fuente con flores etc. Pasamos por la calle de Bertrellans y nos fijamos en que han 7 farolas de la época modernista. Llegamos a la calle de Portaferrissa, un hombre nos explica que se llama así porque antes era donde se traía el hierro y dónde estaban las ferreterías, vamos, donde se comerciaba.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Calle del Petrixol, Calle del Call, Catedral de Barcelona

Entrando por la Calle Petritxol, según dicen uno de los más típicos y entrañables, donde dicen que antiguamente se escondían ingenios pasiones detrás de los balcones. La calle estaba guarnida de baldosas donde habían balotas, nosotros cogimos 3.

1. "Admireu de sol a sol el carrer de Petritxol."

2. "Ací la mare de déu ens diu que el temps passa lleu."

3. "De les cabres el ramat ja no embruta l'empedrat."




En esta calle nos dijeron que ahí vivieron y trabajaron personajes muy importantes, como el Sr. Dalmau, Montserrat Caballé y Angel Guimera. Después de descansar un rato fuimos hasta la "Plaça del Pi". Que recibía este nombre simplemente porqué a la plaza había un Pino. Delante esta una iglesia que recibía el mismo nombre y era de estilo gótico. Siguiendo el itinerario salimos por un callejón llamado Ave María que había una placa escrita en Latino, que es importante por nosotros porqué era la madre del castellano.

Continuando, girando a la derecha encontramos la Calle de Baños Nuevos, se dice así porqué antiguamente había unos baños y al lado un lavadero judío.
Siguiendo caminando nos íbamos dando cuenta que los comercios que predominaban eran las les pastelería.

En la Calle del Call mirando hacia arriba se pueden encontrar restos de la antigua muralla de Barcelona, se nota sobretodo en que estaba toda hecha polvo.




También había una pequeña estatua que representa a Santo Ramón, dedicado a la calle, y descubrimos que era este Santo por la inscripción que había en Ebreo.
Por la calle Marlet i la calle de Santo Ramón del Call, encontramos una sinagoga, donde murieron 42 personas. Al cabo de un rato llegamos a la Plaza Sant Felip Neri. Una plaza muy bonita y acogedora de 5 costados.
Lo que nos sorprendió o lo que nos fijamos más era en el estilo de los fanales que nos recordó a los de Portaferrisa.
Por la calle del Bisbe, hay un puente yendo para la Generalitat que comunica dos edificios.



Por el Barrio Gótico yendo por la Calle Monjüic del Bisbe, en la plaza Garriga y Bach donde hay un monumento de Gabriel Bechini, fundador de Barcelona. Y en la placa ponía:

"El P. Joan, D. Joaquin Pou, D. Juan Massana, D. Salvador Aulet, D. Jose Navarro, D. Pedro Lastortras, D. Julian Portet i D. Ramon Mas van sacrificar la seva visa per déu, per la pàtria, i per el rei. La cuitat agraïda enalteix aquí perpètuament la seva memòria. 1929."

Girando a la derecha está la Calle de la Pietat, aquí también encontramos otra placa:

"Ape·les mestre nascut al cor de Barcelona ha rebut l'homenatge de la ciutat i de tot Catalunya. Les corporacions ."

Nos fijamos en el tímpano que este estaba alrededor de un arco, este representaba la piedad.
Cuando llegamos a la Catedral nos hicimos la foto de grupo.


La Catedral de Barcelona fue construida durante los siglos XIII al XV, de estilo gótico.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Casa de los Canónigos, Palacio del Lugarteniente, Plaza del Rey, Plaza de Sant Jaume & Iglesia de Santa María del Mar

Después de hacernos una fotografía del grupo, continuamos con el itinerario previsto, hacia la Casa de los Canónigos. Esta casa se encuentra justo en frente del Palacio de la Generalitat, habilitada como residencia oficial del presidente. Esta casa, como el resto de las casa de su illa, sirvió de residencia de los canónigos a partir del siglo XIV. Fue reformada durante los años 20 por Joan Rubió i Bellver i por Jeroni Martorell. Un canónigo es un miembro de un capitulo, de una catedral o de una colegiata. Los canónigos pueden ser de dos clases, canónigos seculares y canónigos regulares.



Fuimos hacia la calle Paradís, como decía el dossier i entramos en el edificio donde habían los restos del Templo romano. De este templo solo quedaban cuatro columnas i una parte del entablamento. Estas columnas están hechas con madera estriada i capitel, de orden corintio i que delimitaban uno de los ángulos del templo. Su construcción data del siglo I, la época del emperador Augusto.

Actualmente, este edificio es la sede del Centro Excursionista de Catalunya, i también del club alpino catalán.


Salimos del edificio para dirigir-nos al Palacio del Lugarteniente. Un lugarteniente es un virrey, es decir, el representante de un rey en otro país. El lugarteniente, en Catalunya, hacía la función de gobernar en nombre del rey, pero solo cuando este se encontraba fuera del país.
Este edificio fue la sede del Archivo de la Corona de Aragón hasta 1994 por motivos de seguridad, es decir, para que no robaran ciertos documentos importantes, aunque más de uno aun permanece en el Palacio.


Al acabar de contestar las preguntas, nos dirigimos hacia la Plaza del Rey, sin pisar a ningún turista. Des de esta plaza, pudimos divisar varios de los edificios que la rodeaban, como el Museo de Historia de la ciudad, el palacio del lugarteniente, la capilla de Santa Ágata y el Palacio Real Mayor.


Uno de estos edificios era el Salón del Tinelo, en el cual, por la edad media, tenia la función de Sala Mayor, es decir, hacia recepciones y recibimientos a reyes, a monarcas, diplomáticos...

Esta plaza tiene el honor de ser la que recibió a Colón en su regreso de América, durante el reinado de los Reyes Católicos.
Abandonamos la Plaza del Rey para dirigirnos hacia la Plaza de Sant Jaume, pero antes decidimos preguntar a la gente si sabían que era un "veguer". Después de preguntar en un par de tiendas, nos dijeron que un veguer era como un corrector, y que una veguería era una demarcación territorial histórica de Catalunya sobre el cual este tenía un dominio. Más tarde, las veguerías fueron sustituidas por corregimientos a causa de la Guerra de Sucesión Española.



Se dice que la plaza de Sant Jaume es el "corazón político" de Barcelona, esta metáfora hace referencia a que en esta plaza es donde estaba el Fórum, que era el lugar donde los políticos se reunían antiguamente para discutir sobre cosas de política. También puede ser porque en esta plaza es donde están los dos edificios políticos más importantes de Barcelona, la Generalitat y el Ayuntamiento.

Las funciones de la Generalitat y el Ayuntamiento en la edad media eran gobernar la ciudad y la comunidad. La razón por la cual el edificio de la Generelitat tiene en su fachada la figura de Sant Jordi es que en un edificio tan importante no puede faltar la representación de uno de los mayores símbolos de Catalunya.




A lo largo de la historia, el edificio de la Generalitat ha acogido muchos eventos importantes, la mayoría de ellos celebraciones de títulos del F.C. Barcelona y del R.C.D. Espanyol, como también la vuelta de Josep Tarradelles después de ser exiliado del país. Posteriormente, las celebraciones quedaren anulada a cause de la aglomeración de personas que se concertaba en la plaza.
Toda la información de la Generalitat, nos la dio un simpático guardia Civil, así que, después de apuntar las respuestas en una libreta, nos dirigimos hacia la Plaza del Ángel, donde teníamos un control del trabajo realizado durante el trayecto.

La información de quien eran los Layetanos decidimos buscarla cuando volviésemos a Esplugues, porque algunos miembros del grupo tenían que marchar antes por causas privadas y no nos daría tiempo a encontrarla junto a las otras preguntas. Los Layetanos eran un pueblo íbero que habito la zona costera de Barcelona, des del río Llobregat hasta el Tordera, durante el siglo VI. Como muchos pueblos iberos, construían sus pueblos en turones y rodeados de murallas, algunos de los más importantes fueron Barcino (Barcelona), Baetulo (Badalona), Ilturo (Mataro), Egara (Terrasa) i Blanda (Blanes).

Después del control en la Plaza del Ángel, continuamos el trayecto hacia la calle de la Argentería. Buscamos los números 64-66 y allí divisamos la placa, con la siguiente inscripción: "Instal·lant-se aquí va escurar els últims dies Joan Salvat-Papasseit (1894-1924) de mare gitana d'obrera estrip i de lleialtat a la nació de dignitat poeta". Esta sentencia hace referencia a Joan Salvat-Papasseit, un poeta catalán enemigo de los nobles, pero más concretamente al centenario de su llegada al puerto en 1994.

Continuamos por la calle hasta la iglesia de Santa María del Mar. Esta iglesia gótica catalana fue construida en el siglo XIV, más concretamente entre los años 1329 i 1383, obra de Berenguer de Montagut y de Ramon Despuig.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Palau de la Música Catalana

Paseando por las calles del Barrio Gótico, ya casi al final del recorrido pasamos por la calle Montcada donde hay un conjunto único de palacios hasta llegar al palacio de dalmases. Vajando el camino llegavamos a el museo picaso donde sus famosas tinas tenian la funcion de emmagezamiento. Siguiendo por la calle Montcada encontramos edificios como el palau Marquè de Llió entre otros, i llegamos a la Plaça d'en Marcús que es el final de esta calle. Al lao hay calles interesantes como la de Assonadors que hacian la actividad de "assonar" también está la calle de Giralt el Pellisser que es una calle muy bonita para pasear.



Llegamos al final, al Palu de la Musica, es un edificio famoso, con muchos turistas a su alrededor y muy interesante de var por fuera y por dentro. Es de un estilo catalan modernista construido por el arquitecto Lluís Domènech i Montaner entre los años 1905 y 1908. Hay algunas diferencias entre las dos bandas del edificio, una tiene más escultura mientras que la otra parece mas un edificio de casas como si no lo hubiese construido el mismo arquitecto.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Glossari


  • Detritus: Producte resultant de l'esmicolament d'un cos sòlid / Femta.
  • Claustre: Recinte, normalment quadrat, d’una o dues plantes, amb mur a una banda i un porticat o una columnata a l’altra, que volta un pati, un jardí, etc., i uneix diferents construccions d’un monestir, d’una catedral. El claustre de Santa Anna.

  • Necròpoli: Cementiri d'època prehistòrica o antiga.

  • Llòbrec: Fosc, tenebrós.

  • Criteri: Norma per a jutjar una cosa.

  • Deixebla: Persona que rep l'ensenyament d'un mestre.

  • Cura: Atenció a vetllar pel bé o pel bon estat d'algú o d'alguna cosa, a fer alguna cosa com cal.

  • Bohèmia: Relatiu o pertanyent a Bohèmia o als seus habitants.

  • Sinagoga: Nom donat en el món grecollatí al lloc de reunió per al culte jueu, a partir de l'època postexílica (segle VI aC).

  • Timpà: A l’edat mitjana, espai semicircular que constitueix la part superior d’una portalada romànica o gòtica, amb decoració escultòrica.

  • Gàrgoles: Canal sortint per on vessa, a distància de la paret, l’aigua de pluja que cau sobre la coberta d’un edifici, sovint acabada en forma de figura grotesca o fantàstica.

  • Esmunyiu: Lliscar, passar, escórrer-se, per una estretor.

  • Emblemàtic: Representatiu.

  • Eixam: Gran munió de persones.

  • Orfebres: Persona que fabrica o ven objectes d’or o d’argent.

  • Munió: Multitud.

  • Policromades: De diferents colors.

  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS

Itinerario de Montjuïc

Es el ultimo día y el itinerario de hoy es la montaña de Montjuïc. Hemos quedado la las 8:00 en la parada de tramvia del Pont d'Esplugues, y nos hemos bajado, como siempre, en Palau Reial para coger la línea 3 del metro. Llegamos y nos fuimos directamente hacia la Plaza España, allí nos pasaron el control del itinerario y luego fuimos a empezar el recorrido.
Hemos encontrado los nombres de los jardines que tienen nombres de poetas catalanes y mallorquines:

-Los jardines de Mossèn Cinto Verdaguer.

-Los jardines de Mossèn Costa i Llobera.


-Los jardines de Joan Maragall.


En los jardines de Joan Maragall hay un pequeño palacete, este es conocido el "Palauet Albeniz" , un antiguo pabellón real obra de Joan Moya y construido para la Exposición de 1929, decorado por dentro con pinturas de Salvador Dalí.



La información de la vida de los poetas no la encontramos durante el itinerario, así que decidimos buscarla por Internet, cuando hiciéramos el trabajo en clase.

Mossèn Cinto Verdaguer:


Nació en Folgueroles el 17 de mayo de 1845, y fue calificado como Príncipe de los poetas catalanes por el obispo Torras i Bages. Su nombre real es Jacint Verdaguer i Santaló, pero se le conoce como Mossèn Cinto Verdaguer por su carrera como sacerdote. Mientras estudiaba, también trabajaba de maestro y de labrador, y en 1865, ganó cuatro premios en los Juegos Florales de Barcelona, y tan solo un año después, volvió a ganar dos en los mismos acontecimientos.
El 24 de septiembre de 1870, fue proclamado sacerdote en Vic, y en octubre de ese mismo año, canto su primera misa en la iglesia de Sant Jordi.
En el año 1880 volvió a ganar tres premios en los Juegos Florales, y por ese hecho fue proclamado Mestre en Gai Saber, y seis años después, fue coronado por el obispo Morgades como poeta de Catalunya, en el Monasterio de Ripoll. El 10 de junio de 1902, fallece a las 17:50 en Vila Joana, a sus 57 años.


Mossèn Costa i Llobera:

Nació en Pollença, un pueblo de Mallorca, el 10 de marzo de 1854. Hijo de una familia de propiedades rurales, se quedó huérfano de madre a los 11 años, y por eso lo crió prácticamente su tío, un médico de su pueblo natal. Su nombre real es Miquel Costa i Llobera, pero se le conoce como Mossèn Costa i Llobera por su carrera como sacerdote.
Su poesía tiene un carácter clásico, regional y religioso, seguramente influido por el interés de su tío en las cosas clásicas y los paisajes locales. También fue un "cantor" de la historia y la cultura popular de Mallorca.
En el año 1902, recibió el título de Mestre en Gai Saber, al ganar tres premios en los Juegos Florales. Es reconocido como uno de los mayores poetas mallorquines de todos los tiempos.
Murió en el Convento de Santa Teresa de Mallorca, en Plama, el 16 de octubre de 1922.

Joan Maragall:

Nació en Barcelona el 10 de Octubre de 1860, en una familia con buenas condiciones económicas. Cuando rondaba la mayoría de edad decidió, en contra de su padre, dejar de lado el incorporarse a la industria textil, para estudiar derecho.
En 1884 se licenció debido a su vocación literaria y a su posición familiar,desde entonces se sometió a la presión familiar y a un enfrentamiento con la dedicación literaria.
En el año 1891 se caso con Clara Noble, con quien tuvo nada más y nada menos que trece hijos.
Murió en Barcelona el 20 de diciembre de 1911.


  • Digg
  • Del.icio.us
  • StumbleUpon
  • Reddit
  • Twitter
  • RSS